Pilastra amb els Tetrarques
 |
| Pilastra amb els Tetrarques, provinent del palau imperial de Romuliana (Gamzigrad, Sèrbia). Datada al 305 o posterior. |
Entre els mesos d’abril i setembre d’aquest any, a Roma (i prèviament a Milà), concretament al Coliseu com emplaçament inigualable, es va realitzar una exposició titulada Costantino 313.
Si bé l’emperador Constantí és posterior als representants de la primera tetrarquia, la data al voltant de la qual gira l’exposició no queda del tot allunyada del suposat moment de realització dels Tetrarques de Sant Marc, establert per la majoria al 303 (veure propostes de datació per més informació).
Encara que deu anys són molts per un període de temps complex pel que fa a l’art i la política, en la mostra es van poder apreciar una gran quantitat d’obres molt relacionades, estilística i iconogràficament, amb els Tetrarques, de les quals, poc (o gens) se'n ha parlat als llibres, i molt menys se les ha relacionat amb l’escultura que ocupa aquest blog. La majoria d’obres allà exposades pertanyerien al que es denominaria Escultura Tetràrquica, d’un estil lleugerament divers al de l’escultura Tardoantiga.
En aquesta entrada me’n ocuparé només d’una d’aquestes peces. Ja tindré temps (i ganes) en els pròxims posts per dedicar-me a la resta. Es tracta d’una pilastra que els organitzadors de la mostra van anomenar “pilastro con i tetrarchi – pilastra amb els tetrarques”.
Aquesta és una pilastra recuperada de la façana de la porta oriental del mur de fortificació del palau de Romuliana a Gamizgrad, a Sèrbia, datada al 305 o posterior.
En el fust veiem cinc medallons, tres dels quals contenen parelles de busts. Els membres de la parella ubicats al medalló inferior vesteixen el mantell i la toga, mentre que les altres figures porten el paludamentum sostingut per una fíbula. Es considera que els personatges representats són els Tetrarques. S’ha reconegut en els dos medallons superiors les figures de l’August Galeri amb el seu Cèsar, Maximí Daia, i l’August Constanci I Clor amb el Cèsar Sever II, en aquest cas els integrants de la segona tetrarquia. Al medalló inferior en canvi hi hauria la representació dels anomenats Seniores Augusti, els Augustos Dioclecià i Maximià, que al 305 abdicaren per promocionar els seus Cèsars, i donaren lloc al què s’ha anomenat la Segona Tetrarquia.
Si comparem aquestes representacions amb els Tetrarques, trobem alguns trets que ens fan reflexionar.
Si bé l’emperador Constantí és posterior als representants de la primera tetrarquia, la data al voltant de la qual gira l’exposició no queda del tot allunyada del suposat moment de realització dels Tetrarques de Sant Marc, establert per la majoria al 303 (veure propostes de datació per més informació).
Encara que deu anys són molts per un període de temps complex pel que fa a l’art i la política, en la mostra es van poder apreciar una gran quantitat d’obres molt relacionades, estilística i iconogràficament, amb els Tetrarques, de les quals, poc (o gens) se'n ha parlat als llibres, i molt menys se les ha relacionat amb l’escultura que ocupa aquest blog. La majoria d’obres allà exposades pertanyerien al que es denominaria Escultura Tetràrquica, d’un estil lleugerament divers al de l’escultura Tardoantiga.
En aquesta entrada me’n ocuparé només d’una d’aquestes peces. Ja tindré temps (i ganes) en els pròxims posts per dedicar-me a la resta. Es tracta d’una pilastra que els organitzadors de la mostra van anomenar “pilastro con i tetrarchi – pilastra amb els tetrarques”.
Aquesta és una pilastra recuperada de la façana de la porta oriental del mur de fortificació del palau de Romuliana a Gamizgrad, a Sèrbia, datada al 305 o posterior.
En el fust veiem cinc medallons, tres dels quals contenen parelles de busts. Els membres de la parella ubicats al medalló inferior vesteixen el mantell i la toga, mentre que les altres figures porten el paludamentum sostingut per una fíbula. Es considera que els personatges representats són els Tetrarques. S’ha reconegut en els dos medallons superiors les figures de l’August Galeri amb el seu Cèsar, Maximí Daia, i l’August Constanci I Clor amb el Cèsar Sever II, en aquest cas els integrants de la segona tetrarquia. Al medalló inferior en canvi hi hauria la representació dels anomenats Seniores Augusti, els Augustos Dioclecià i Maximià, que al 305 abdicaren per promocionar els seus Cèsars, i donaren lloc al què s’ha anomenat la Segona Tetrarquia.
Si comparem aquestes representacions amb els Tetrarques, trobem alguns trets que ens fan reflexionar.
 |
| Detall de la parella de Tetrarques del medalló superior |
El primer que em crida l’atenció és que tots els personatges duen barba, a diferència dels Tetrarques de Venècia, on només dues (o cap) de les quatre figures es representen barbades. Si la identificació dels personatges de la columna és certa, i té bastants punts degut a l’emplaçament de la mateixa al palau de Galeri i a l'especial forma de representació per parelles, perquè es representa en els Tetrarques de Venècia a un integrant de la parella amb barba i l’altre sense? Ha canviat la manera de representació en tan poc temps? L’escultura de Venècia representa els Tetrarques? En cas afirmatiu, a quins? La veritat és que té sentit representar a personatges imperials, siguin o no els tetrarques, en pòrfir, pel simbolisme i les connotacions imperials de la pedra vermellosa (veure pòrfir).
 |
| Els 'Tetrarques' de Sant Marc, Venècia |
Per altra banda, dins les mateixes parelles, veiem una figura lleugerament més gran que l’altra. S’ha identificat als personatges de l’esquerra, els de dimensions majors, com els Augustos, i als de la dreta com els Cèsars. Es tracta d’una representació amb un indici de perspectiva jeràrquica com a tret diferenciador entre Augustos i Cèsars, o és simplement una simulació de la perspectiva en relació a la posició dels mateixos (l’un un pas darrera l’altre)? Em plantejo els motius que condueixen a la crítica a individualitzar dins d’una parella idèntica als Augustos i als Cèsars. La lògica ens portaria a la conclusió que es reprodueix en dimensions majors als Augustos, ja que tenen més importància dins el sistema polític tetràrquic, no obstant això, els de Venècia són tots iguals, almenys en tamany. És curiós com alguns defensors de la teoria que els personatges de Venècia representen els Tetrarques proposen com a argument la igualtat entre Augustos i Cèsars, que no veuríem aplicada en aquesta pilastra. Cal destacar també que aquesta diferència de dimensions té cert sentit entre Cèsars i Augustos, però el perd completament amb els Seniores Augusti, ja que s’estaria representant amb una diferència de mida a dos Augustos, els dos integrants de la Tetrarquia amb igual importància de càrrec.
 |
| Detall de la parella de Tetrarques del medalló inferior |
Pel que fa a l’indumentària, els integrants de la segona tetrarquia, suposadament representats en els dos medallons superiors, vesteixen igual que els Tetrarques de Venècia, amb el paludamentum i la fíbula, mentre que els antics tetrarques, ja retirats, duen la toga i el mantell. Imagino que és aquest el motiu pel qual s’identifica els personatges del medalló inferior com els Augustos de la Primera Tetrarquia i es data la peça al 305 o posterior, ja que és quan aquests abdiquen per donar pas als seus successors i seguir amb el sistema de descendència creat.
També es pot observar que la representació és molt més simplificada que l’escultura dels Tetrarques a Venècia, segurament perquè es tracta d’un element arquitectònic que originàriament s’emplaçava en una porta d’un mur de fortificació, on es suposa que el nivell d’excel·lència i de detall no és el mateix que en el de l’interior del palau, ni es destinaria a l’execució d’aquestes peces als millors arquitectes.
També es pot observar que la representació és molt més simplificada que l’escultura dels Tetrarques a Venècia, segurament perquè es tracta d’un element arquitectònic que originàriament s’emplaçava en una porta d’un mur de fortificació, on es suposa que el nivell d’excel·lència i de detall no és el mateix que en el de l’interior del palau, ni es destinaria a l’execució d’aquestes peces als millors arquitectes.
 |
| Detall de la Columna Trajana amb estendards imperials |
Sobre la disposició de les figures en cercles, imagino que el que hi ha representat a la pilastra és un estendard de l’exèrcit, format per les imatges dels caps de l’imperi, la corona de llorer i una pàtera. Aquest motiu seria pertinent en la decoració d’una muralla defensiva: la pilastra prové de Romuliana, el palau de l’emperador Galeri a Gamizgrad (Zaječar, Sèrbia). A més, es conserven altres exemples de pilastres decorades amb relleus d’estendards, per tant, segurament fos un motiu habitual.
Aquesta obra és considerada pels experts un unicum del seu gènere, i segons els acadèmics, en el cas que la identificació de les figures com els tetrarques fos correcta, es tractaria de la traducció en pedra del disseny polític de Dioclecià, on es veu representada l’actual tetrarquia i els Seniores Augusti, de la tetrarquia anterior.
La Pilastra amb els Tetrarques actualment es conserva al Narodni Muzej, a Zaječar (Sèrbia).
La Pilastra amb els Tetrarques actualment es conserva al Narodni Muzej, a Zaječar (Sèrbia).
-------------------------------
Bibliografia consultada per les característiques i informació bàsica:
- Costantino 313 d.C. Roma: Electa Mondadori, 2012.
Bibliografia consultada per les característiques i informació bàsica:
- Costantino 313 d.C. Roma: Electa Mondadori, 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada